INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Segons Daniel Goleman, autor de la Teoria de la Intel·ligència emocional, aquesta es pot definir com:
Capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els sentiments dels altres, capacitat de motivar-nos i la capacitat de manejar adequadament les relacions que mantenim amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Fa referència a la capacitat d’expressar els nostres propis sentiments de la manera més adequada i eficaç, de forma que possibilita la col·laboració en la consecució d’un objectiu comú.
Durant molt de temps s’ha valorat la Intel·ligència intel·lectual (cognitiva) com a element d’èxit en l’empresa.
Avui en dia, s’ha demostrat a través de diferents estudis, que el factor determinant en l’èxit professional i personal no depèn tant de la intel·ligència intel·lectual com de la Intel·ligència emocional.
Hi ha estudis que demostren que el 67% de les habilitats essencials per a la realització eficaç de la feina són d’índole emocional.
La importància de la Intel·ligència emocional augmenta a mesura que s’ascendeix en l’escalafó. S’ha comprovat que el 90% de l’èxit del liderat depèn de la Intel·ligència emocional.
Mentre que la Intel·ligència a nivell cognitiu queda desenvolupada durant l’adolescència, la Intel·ligència emocional implica un procés d’aprenentatge que és lent i que prossegueix durant tota la vida i que ens permet d’anar aprenent de les nostres experiències.
La intel·ligència emocional és basa en un seguit de competències emocionals.
Una competència és un tret personal o un conjunt d’hàbits que duen a un rendiment laboral superior o més eficaç. Es una habilitat que augmenta el valor econòmic de l’esforç que una persona realitza en el món laboral.
Una competència emocional és una capacitat adquirida basada en la Intel·ligència emocional que dona lloc a un rendiment laboral excel·lent.
Les normes que governen el món laboral estan canviant. En l’actualitat no tan sols se’ns jutja pel nostre grau d’intel·ligència, ni per la nostra formació o experiència, sinó també per la manera en què ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb la resta de persones.
Aquestes noves normes poden ajudar-nos a preveure qui fracassarà i qui esdevindrà un treballador “estrella”. No importa el camp laboral en què ens movem, perquè aquestes normes determinen també el nostre potencial per a accedir a uns altres treballs futurs.
Des d’aquesta perspectiva, les habilitats acadèmiques són pràcticament irrellevants. Aquest principi es basa en que ja disposem de suficient capacitat intel·lectual i destresa tècnica per a portar a terme el nostre treball i, pel contrari, centra la seva atenció en qualitats personals com a la iniciativa, la empatía, la adaptabilitat o la capacitat de persuasió.